Una tonterieta...

em costava creure que un dia ens tornariem a allunyar, però savia que passaria.
Ara estem lluny, l'un de l'altre,
però hi ha moltes coses que ens uneixen,
coses que no es veuen a simple vista,
però que estàn aquí, als sentiments,existeix...

Tot i que la distància és molt gran
l'amor no se'n va, segueix aquí,
creixent dia a dia,
alimentant-se dels records, de les històries del dia a dia,
que amb tant d'amor
guardem al nostre cor.

Només em cal recordar aquelles històries
moments, risses, bessitos, caricies,
i fins i tot llàgrimes,
llàgrimes que val la pena també nomenar-les
perque ens van fer més forts
per enfrontar tot el que passem
i el que ens queda!

La distància crea moments molt durs,
moments d'angustia i de tristesa,
i sembla que en el primer dia ennuvolat
tot s'acabarà, però no és així!
prompte el Sol apareix
y el dia plujós acaba.

Ara jo només demano que els dies
per a nosaltres,
siguen més assolellats que ennuvolats
perque tenim una meta en comú,
no només que els nostres cors estiguen units,
sinó lluitar per a que nosaltres també ho estiguem!
T'estimo.