7/11/07

Tot i res


Per fí inaguro lo meu nom al blog.

Aqui vos deixo una coseta que vaig escriure fa un parell d'anys pero que encara ara, despres de rellegirla moltes vegades, m'agrada.

Espero que a vosaltres tambe....


Tot i res


Ets tot i no ets res.

Una vida, un sospir.

El temps fugaç

pasa impertorbable

donan't-ho tot

o deixan-te sense res.

I la gent que pasa

i no et veu.

No ets res.

I la gent que et troba

i et mira

pero, com un sospir,

desapareix.

I el temps pasa

i tu et quedes,

marcinte, asecante,

sent tothom i no sent ningú,

veien't-ho tot sense veure res.

Pero ho ets tot

i, alhora, no ets res.

Tansols una joguina del temps.

1 comentario:

Miguel dijo...

Ja ho havia llegit i,es molt bo! 'Del polvo venimos, y en polvo nos convertiremos'