Sóc dels que encara creuen...

Sóc dels que encara creuen...

En els sentiments, en la tendresa, en els amics...
Perque amb sentiments, tot és millor.
perque amb tendresa, un cos i un cor sense vida, poden tornar a bategar.
Perque amb els amics, sempre tindràs amb qui parlar i mai estaràs sol

Que de res serveix posar limitacions als somnis que ens queden per realitzar.

Que la paciència es la que manté l'esperança.

Que mai es tard per arrepentir-se i demanar perdó.

Que al sentir una veu, un cor enamorat pot tornar a embojir.

Que es pot aprendre a confiar de nou.

Que jo no puc ensenyar-te allò que no tinc;
però si que podem intercambiar allò que sabem.

Que hem de dir el que sentim,
fer el que pensem
i donar el que tenim.

Que quan un amic se'n va, és que ja ha fet la funció per la quual estava
a la nostra vida.

Que la desconfiança només farà que no sortim a la finestra per veure qui truca.

Que es de savis saber quan parlar i quan callar.

Que la vida es bonica i ens omple d'oportunitats per sentir-nos
feliços d'estar vius.

Que l'amor vertader és possible.


Que se necessita molt poc per viure una vida feliç en harmonia amb els demés.

Que mai es tard per començar de nou, per fer camins, amics...

Que encara hi ha esperança.